February 2021
M T W T F S S
« Jan    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728

Más recientes


A cavall de l’euga blanca

La paremiologia catalana -la ciència dels proverbis- ofereix exemples fantasiosos i d’orígens incerts, però sempre nobles: punts dolços situats entre l’acudit efectista, la rima gratulatòria i el joc de paraules. De vegades, l’eufonia d’un sol títol ja dona paral.lelismes. Lliguen amb topònims de casa nostra, amb romanços abreujats, si es vol, i la cosa s’empitjora, o emmillora, quan t’adones que Catalunya no és pas un continent, encara que ho sembli. Tenim refranys de tota mena per donar i regalar.

Els refranys són raons i són astúcies. Són misteris. Alguns il·luminen. Alguns couen. Un país gran en refranys, seriem; però estan presents a totes les cultures, on guarden un estrany equilibri entre la substància i la comicitat. La bellaqueria d’un proverbi pot fotre la glorificació d’un artista, i això seria la trava catalana. Els francesos, en aquesta lluita, són més com de La Fontaine (“à beacoup de plaisirs, je mêle un peu de gloire”). Frases comunes n’hi ha moltes, on es barrejen filosofia de butxaca i genis de comarques com ara En Fages de Climent. Ultrapassen la metàfora. Són figures voluptuoses de la parla sobrevolant els segles. Comforten els sentits. L’encapçalament d’aquest text, per exemple, no expressa equitació qualcuna, i molt menys sofisticada, o a l’atzar; al contrari, poetes (perquè a Beniarrés tot ho fan al revés): “a cavall de l’euga blanca” vol dir patiment, sofrença, passar una mala ratxa.

Més volàtil que això…

L’univers s’atrapa en un adagi, el qual, amb formes de rodolí, camina com un centpeus amb sabates de diumenge:

“Un ase i una somera, tot ho paga mossèn Pere”

“A Palafrugell, qui abans no mor, arriba a vell”

“Caçador de perdiu, caça menys del que ens diu”

“A Cullera, vora mar, més val vendre que comprar”

A Copons, n’hi ha de dolents i de bons”

“Menjar raïm a cap d’any porta diners per tot l’any”

Etcètera.

El poeta Francisco Brines (nou premi Cervantes 2020) diu que no suporta els rodolins (los pareados), i s’enten plenament, igual que Alejo Carpentier deia allò que “los adjetivos son las arrugas del estilo”.

Resumint, a nosaltres no s’ens passa per la barretina “badallar de son, com el sastre Anton”, i desmentim el calendari del monjo: “El bon nap, per Sant Jaume treu el cap”. Potser el lector en conegui unes quantes de dites populars. Demanem benevolència amb aquestes especulacions: “Quina culpa té el cirerer, si el seu amo et fa un despler?”.

Salvat-Papasseit no fumava porros, però Sisa sí -ho suggeria- i va fer cançons vàlides amb rodolins. A continuació es va retirar com un anacoreta per jugar amb el temps i els records (“Ai, la pipada d’en Catiu, que va començar a l’hivern i es va acabar a l’estiu”).

Xerraires, naturalment, n’hi ha a gavadals, a tothora, arreu, sempre.

D’aquest material fungible i fingible, inesgotable (i inpatentable!), debades en podriem dir “càpsules”, oi? (i ens quedariem tan amples mirant TV3)


[Paraula de Mono Blanco]

………………………………………………………………………………………………

Comments are closed.