{"id":5892,"date":"2016-11-17T17:16:50","date_gmt":"2016-11-17T16:16:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/?p=5892"},"modified":"2017-04-12T15:09:29","modified_gmt":"2017-04-12T13:09:29","slug":"la-broma-infinita","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/?p=5892","title":{"rendered":"La Broma Infinita"},"content":{"rendered":"

El tema, s\u00ed “toca” estos d\u00edas (Noviembre de 2016, final de una \u00e9poca), y nadie como David Foster Wallace para hablar de populismos, neopopulismos o populismos neofascistas. Casi un pionero, en La Broma Infinita<\/em> (Infinite Jest<\/em>) -que la revista Time puso entre las 100 mejores novelas en ingl\u00e9s-, David Foster Wallace disecciona con inteligencia y acrimonia una sociedad posmoderna en que la adicci\u00f3n es un s\u00edmbolo: es el s\u00edntoma del malestar del esp\u00edritu capitalista. Y Wallace [1962-2008] considera a la televisi\u00f3n como la forma narrativa del futuro. Catalu\u00f1a, para los adeptos a las tertulias; el futuro est\u00e1 teledirigido por TV3. A Artur Mas se le compara ya con Martin Luther King (sic).<\/p>\n

Como en otros buenos relatos suyos, Wallace viene a decir lo siguiente. Que el v\u00ednculo del hombre con la realidad est\u00e1 salvajemente manipulado por el impacto de los medios visuales y por la televisi\u00f3n. <\/p>\n

Por otra parte, La Broma Infinita<\/em> transcurre en una cl\u00ednica para toxic\u00f3manos, en un lugar de rehabilitaci\u00f3n, es decir, en un topos literaturizado donde los haya, centro de relevantes gestas novel\u00edsticas (Oliveira y el manicomio de Cort\u00e1zar –Rayuela<\/em>-, Castorp y el hospital de La Monta\u00f1a M\u00e1gica<\/em> de Mann, etc\u00e9tera). En la Barcelona pasmada ante el nuevo presidente de EEUU, aunque nos quede un poco lejos, la escritora N\u00faria Amat acaba de publicar El Sanatorio<\/em>, obra sospechos\u00edsima por la coincidencia.<\/p>\n

T’en dir\u00e9 una…<\/em>.

El Pa\u00eds-Quaderns<\/em> 17-XI-2016<\/p>\n

L’art de la mentida \u00e9s un fenomen mundial<\/strong> (Christian Segura entrevista a N\u00faria Amat)<\/p>\n

N\u00faria Amat apareix a la portada d\u2019El sanatorio<\/em> (ED Libros) mirant al lector, davant del fam\u00f3s paisatge rom\u00e0ntic de Caspar David Friedrich. La imatge resumeix el contingut d\u2019aquesta novel\u00b7la, una cr\u00edtica al nacionalisme i al populisme. El text s\u2019adapta a la realitat de qualsevol societat, tot i que els paral\u00b7lelismes amb el proc\u00e9s independentista a Catalunya s\u00f3n expl\u00edcits. El sanatorio<\/em> \u00e9s un di\u00e0leg a dues bandes, amb intel\u00b7lectuals que viuen el present reprimits i amb escriptors europeus universals com Thomas Bernhard, Robert Walser o Marguerite Duras.<\/p>\n

P: \u201cTot el que escric, s\u2019acaba complint\u201d, diu. Posi\u2019m exemples.<\/p>\n

R: Quan vaig comen\u00e7ar a escriure Todos somos Kafka<\/em>, jo parlava amb escriptors com si fossin la meva fam\u00edlia. Alguns escriptors em van dir que com m\u2019atrevia a situar escriptors com a personatges literaris. Despr\u00e9s ho van fer molts, per\u00f2 jo vaig ser la primera, ho afirma Anna Maria Moix al pr\u00f2leg de Viajar es muy dif\u00edcil<\/em>…<\/p>\n

P: Quina \u00e9s la premonici\u00f3 d\u2019El sanatorio<\/em>?<\/p>\n

R: \u00c9s una cr\u00edtica al que passa a Catalunya, Espanya, els Estats Units, Anglaterra… Hi ha una premonici\u00f3, perqu\u00e8 jo sabia que el populisme guanyaria. El Sanatorio<\/em> t\u00e9 una voluntat de cr\u00edtica, \u00e9s un llibre de resist\u00e8ncia. Estic farta de mentides dels pol\u00edtics d\u2019avui. L\u2019art de la mentida \u00e9s un fenomen mundial. \u00c9s el mirall d\u2019una realitat en qu\u00e8 ens han ficat alguns pol\u00edtics per interessos creats m\u00e9s enll\u00e0 del sentit de la ra\u00f3. Ara mana l\u2019emoci\u00f3, el sentiment interessat. Els populismes d\u2019esquerres o de dretes s\u00f3n iguals, utilitzen les mateixes estrat\u00e8gies, la mateixa demag\u00f2gia…<\/p>\n

P: El llibre \u00e9s molt pol\u00edtic. No nom\u00e9s per la q\u00fcesti\u00f3 catalana, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ho \u00e9s quan parla de l\u2019experi\u00e8ncia vital de Thomas Bernhard o Franz Kafka.<\/p>\n

R: Qu\u00e8 fan els populismes als quals estem sotmesos? A Catalunya o a Madrid amb Podem. Tots els populismes s\u00f3n nacionalistes. Aix\u00f2 ho vaig escriure a El sanatorio<\/em> i fa dos anys, aquesta \u00e9s la premonici\u00f3. Els populismes que estem patint aqu\u00ed, i als Estats Units, i al Regne Unit, i a Fran\u00e7a -on, a m\u00e9s, tenen l\u2019islamisme-, divideix entre bons i dolents. \u00c9s una trag\u00e8dia; aix\u00ed comencen les guerres. La situaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s que inc\u00f2moda. Vaig ser part de la primera Assemblea de Catalunya, jo als vint anys lluitava contra Franco, vaig ser de les primeres a fer classes en catal\u00e0, a l\u2019Escola de Bibliotec\u00e0ries.<\/p>\n

P: T\u00e9 la sensaci\u00f3 que se la considera una tra\u00efdora, com exposa el seu alter ego a El sanatorio<\/em>?<\/p>\n

R: El populisme divideix entre bons i dolents, \u201caquests s\u00f3n tra\u00efdors, inquisidors\u201d. Jo estava escrivint un altre llibre, per\u00f2 aix\u00f2 era urgent. \u00c9s aquesta atmosfera, l\u2019efecte sanatori, d\u2019un grup de persones que anomeno \u201cels callats\u201d i que s\u2019han d\u2019amagar per reunir-se i parlar.<\/p>\n

P: Vost\u00e8 se sent marginada i oprimida com apareix a El sanatorio<\/em>? Per exemple, diu la protagonista que \u201cme huele que vamos a morir de odio y de frustraci\u00f3n\u201d.<\/p>\n

R: Les mentides que patim aqu\u00ed s\u00f3n les mateixes del Brexit o de Trump. Les pallassades del populisme.<\/p>\n

P: La cloenda del relat \u00e9s el su\u00efcidi de Stefan Zweig, d\u2019un home que no suporta que el seu m\u00f3n s\u2019enfonsi. Aix\u00f2 est\u00e0 passant?<\/p>\n

R: A vegades el pensament su\u00efcida \u00e9s pitjor que el su\u00efcidi en si mateix. Potser per escriure aquest llibre m\u2019he salvat d\u2019aquests pensaments. Al llibre hi ha un di\u00e0leg dins del sanatori i amb escriptors del passat. El llibre \u00e9s una cr\u00edtica al m\u00f3n que estem vivint… \u00c9s un reflex del que estem vivint les persones que creiem en la cultura, en la ci\u00e8ncia, en la solidaritat. El pitjor que est\u00e0 passant, per descomptat, \u00e9s que la situaci\u00f3 pot derivar en qualsevol guerra; ho acaba de dir Manuel Valls [el primer ministre franc\u00e8s].<\/p>\n

P: Insisteixo: un su\u00efcidi paradigm\u00e0tic com el de Stefan Zweig, d\u2019un m\u00f3n que s\u2019acaba, es produeix avui?<\/p>\n

R: Exactament, \u00e9s un m\u00f3n que se\u2019n va, el de la cultura. Quan es posen estrelles a la roba de les persones, o marques als llibres. O \u201caquest \u00e9s bo o dolent, a aquest no li parleu, no li doneu premis\u201d. Jo s\u00f3c una persona non grata<\/em> a Catalunya. El m\u00e9s important \u00e9s que \u00e9s un llibre a favor de la cultura. Com pot ser que en aquest pa\u00eds hi hagi un populisme que faci fora el pensament, la reflexi\u00f3, faci fora els llibres que relaten veritats. Per sort, la premsa sembla estar en contra dels populismes. Als Estats Units i a Catalunya succeeix exactament el mateix, les ciutats voten Clinton, la dem\u00f2crata, i tot el m\u00f3n suburb\u00e0, rural, vota l\u2019antidem\u00f2crata. Mai havia sentit un pol\u00edtic [Trump] dir tantes barbaritats, com les que hem sentit a Catalunya. Igual. Les mentides del populisme apareixen al llibre, i tothom entendr\u00e0 de qui parlo, perqu\u00e8 \u00e9s el que tenim a prop. Si jo hagu\u00e9s estat als Estats Units, hauria escrit el mateix.<\/p>\n

P: Vost\u00e8 parla d\u2019un fet global, per\u00f2 El sanatorio<\/em> \u00e9s eminentment urb\u00e0. Per qu\u00e8 no parla d\u2019aquest m\u00f3n rural que ara em cita?<\/p>\n

R: \u00c9s que ara el m\u00f3n rural, el camp, ve a la ciutat a manifestar-se. \u00c9s el que hem viscut. Recordo la manifestaci\u00f3 de l\u201911 de setembre del 2012, jo baixava al vespre per l\u2019autopista de Girona, i veia tota l\u2019autopista plena d\u2019autocars, tota l\u2019autopista…<\/p>\n

P: L\u2019enfrontament de Bernhard amb la societat conservadora austr\u00edaca pot ser m\u00e9s f\u00e0cil de pair a la Catalunya actual. Els paral\u00b7lelismes que estableix entre el proc\u00e9s i la propaganda de Goebbels o la de Lenin, s\u00f3n correctes?<\/p>\n

R: El populisme \u00e9s igual d\u2019adaptable, a la propaganda nazi o a la propaganda estalinista. No comparo els catalanistes (nacionalistes) amb aix\u00f2, dic que la manipulaci\u00f3 que fan segueix la mateixa l\u00f2gica. \u00c9s la gent que dirigeix la propaganda, aqu\u00ed o als Estats Units. Cadasc\u00fa a la seva escala. Jo no dic que Catalunya sigui nazi. S\u00f3c molt sensible al llenguatge i capto les mentides molt r\u00e0pid. El llenguatge que s\u2019utilitza en els sistemes populistes \u00e9s el llenguatge de la viol\u00e8ncia psicol\u00f2gica, no el de la viol\u00e8ncia f\u00edsica. \u00c9s la viol\u00e8ncia perversa. Com pot ser que hi hagu\u00e9s un percentatge tan petit d\u2019independentisme aqu\u00ed o al Regne Unit, i en tres anys s\u2019hagi quadruplicat? Perqu\u00e8 les v\u00edctimes d\u2019aquesta viol\u00e8ncia perversa reaccionen com davant del maltractador familiar. El maltractament psicol\u00f2gic \u00e9s igual o pitjor que el f\u00edsic perqu\u00e8 dura m\u00e9s; crea una depend\u00e8ncia a la v\u00edctima. Es basa en l\u2019amor-odi. \u201cEt maltracto perqu\u00e8 et faig creure que jo tinc ra\u00f3 dient-te que s\u00f3c el teu salvador\u201d. Oriol Junqueras es pot dir Nigel Farage. Les dones v\u00edctimes de maltractament psicol\u00f2gic neguen que siguin maltractades, perqu\u00e8 \u00e9s com una droga.<\/p>\n

…<\/dir>
\n
\n[Palabra de Mono Blanco]
\n
\n

………………………………………………………………………………………………<\/center><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El tema, s\u00ed “toca” estos d\u00edas (Noviembre de 2016, final de una \u00e9poca), y nadie como David Foster Wallace para hablar de populismos, neopopulismos o populismos neofascistas. Casi un pionero, en La Broma Infinita (Infinite Jest) -que la revista Time puso entre las 100 mejores novelas en ingl\u00e9s-, David Foster Wallace disecciona con inteligencia y […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false},"categories":[3,9],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5892"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5892"}],"version-history":[{"count":209,"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5892\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6505,"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5892\/revisions\/6505"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5892"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5892"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.elmonoblanco.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5892"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}